El Repositori de Comunitats Energètiques ( ECR ) de la Comissió Europea ha publicat un document el propòsit del qual és proporcionar una guia de referència per a les comunitats energètiques que busquen establir una iniciativa per compartir energia. Amb el títol ‘Compartir energia per a comunitats energètiques: una guia de referència’, es proporciona informació i una descripció general sobre diferents models de negoci i enfocaments reguladors de diferents estats membres relacionats amb l’intercanvi d’energia dins de les comunitats energètiques.
L’intercanvi d’energia és un concepte emergent dins del sector energètic, que té el potencial d’exercir un paper vital en el context de la transició energètica.
A la majoria dels països de la UE, l’ús compartit d’energia ha sorgit com una forma d’autoconsum col·lectiu dins o fora d’un edifici. Això fa possible que les llars, les empreses i les autoritats locals inverteixin conjuntament en capacitat de producció local. Des d’aquesta instal·lació de producció, i mitjançant l’ús de comptadors intel·ligents, els membres de la comunitat poden igualar la producció gairebé en temps real amb consum perquè l’electricitat compartida pugui reduir la factura d’electricitat del client.
Models de negoci per compartir energia
Per a les comunitats energètiques, compartir energia permet als ciutadans, les empreses i les autoritats locals organitzar-se segons les pròpies regles, en particular pel que fa a la fixació de preus. Hi ha moltes maneres dorganitzar lintercanvi denergia. No obstant això, hi ha dos models bàsics: un de físic i un altre de virtual.
En primer lloc, lús compartit virtual a la xarxa. Aquesta és, amb diferència, la manera predominant de compartir energia. Les comunitats energètiques, que tenen i operen actius de generació, no comparteixen només els guanys, sinó que també comparteixen l’energia produïda entre els seus membres. Aquest tipus d’intercanvi es pot organitzar mitjançant un proveïdor comú, que s’encarrega d’equilibrar la producció i el consum i subministra energia addicional si cal.
En segon lloc, lenergia també es pot compartir físicament a través duna xarxa comunitària. Aquest tipus dintercanvi denergia pot ser interessant per a les xarxes elèctriques a illes sense connexió al continent, o en altres llocs remots on sigui adequat tenir una xarxa de propietat comunitària. A les comunitats també els pot resultar útil desenvolupar una microxarxa, que pugui funcionar en un espai aïllat.
Models operatius per compartir energia comunitària
Segons el document , hi ha diferents models operatius per compartir energia comunitària. El model 1 és la producció centralitzada comunitària de xarxes d’energia renovables. l’energia compartida darrere de comptadors individuals (un per connexió).
L’energia no compartida és venuda al mercat majorista per un proveïdor, que pot ser la comunitat energètica o un proveïdor extern Tots els integrants de la instal·lació podrien tenir contracte amb aquest mateix proveïdor, o mantenir el seu propi proveïdor individual per cobrir les necessitats de consum residual Quan la comunitat energètica ven l’excés d’electricitat al mercat majorista, la comunitat energètica és la part responsable de l’equilibri i ha de garantir que la instal·lació no creï un desequilibri en el sistema.
El model 2 fa referència a la producció comunitària distribuïda d’energia renovable. En aquest escenari, l’energia es genera mitjançant instal·lacions de propietat comunitària ubicades a edificis i es comparteix directament entre la comunitat, sense passar per un proveïdor. L’operador de la xarxa ajuda els participants a fer un seguiment de quanta electricitat aporta i utilitza cadascun a través d’un comptador intel·ligent, calculant les quotes d’assignació de diferents punts de mesura. El repartiment de lelectricitat es basa en participacions i preus predefinits.
L’energia no compartida podrà ser venuda al mercat majorista pels proveïdors residuals dels socis on estiguin ubicades les instal·lacions de generació. La comunitat energètica pot actuar com a proveïdor dels membres o treballar a través d’un proveïdor extern. Quan es ven l’excés d’electricitat al mercat majorista, la comunitat energètica és la part responsable de l’equilibri i assegureu-vos que la instal·lació no creï un desequilibri en el sistema.
El model 3 té a veure amb la producció distribuïda de propietat individual denergia renovable per part dels membres de la comunitat. En aquest cas, l’energia es genera en instal·lacions propietat de membres individuals de la comunitat energètica i es comparteix directament amb altres membres de la comunitat energètica que no tenen instal·lacions de producció pròpies. Aquesta manera de compartir energia es basa en acords de compra. Una plataforma o sistema d’aquest tipus ajuda les comunitats energètiques a comprendre quanta energia hi ha disponible, qui en necessita ia quin preu.
Algunes d’aquestes plataformes o sistemes utilitzen contractes intel·ligents i tecnologia blockchain per aconseguir transparència i seguretat. Els contractes intel·ligents executen i fan complir automàticament els termes del comerç denergia una vegada que es compleixen les condicions. L’operador de la xarxa ajuda els participants a fer un seguiment de quanta electricitat aporta i utilitza cadascun a través d’un comptador intel·ligent, calculant les quotes d’assignació de diferents punts de mesura.
L’energia no compartida és venuda al mercat majorista pels proveïdors residuals dels membres que autogeneren electricitat, que pot ser la comunitat energètica. Quan es ven l’excés d’electricitat al mercat majorista, la comunitat energètica és la part responsable de l’equilibri i ha de garantir que la instal·lació no creï un desequilibri en el sistema.
Intercanvi d’energia per abordar la pobresa energètica
Les comunitats energètiques poden implementar una varietat denfocaments per incloure les llars amb pobresa energètica en lintercanvi denergia. Els enfocaments són accés, solidaritat i afiliació. En el primer enfocament les comunitats energètiques estan provant models per proporcionar a les llars amb pobresa energètica panells solars com a servei. Els beneficiaris només poden tenir accés a l’energia sense haver d’invertir.
Pel que fa al segon enfocament, l’intercanvi d’energia es pot organitzar de manera que s’incloguin en la iniciativa mecanismes que promoguin la solidaritat entre els membres de la comunitat.
Pel que fa al tercer enfocament, estan provant maneres d’integrar la copropietat en el concepte perquè les llars amb pobresa energètica no només es beneficiïn de l’energia renovable sinó que també tinguin l’oportunitat d’apropiar-se’n. Això es podria fer finançant la compra d‟accions per part d‟una altra entitat, acords de prefinançament o reduint el preu d‟una acció i/o la quota de membres.
Elements a considerar per participar en lintercanvi denergia
El document de l’ECR destaca que a l’hora de participar en l’intercanvi d’energia el primer és considerar si voleu o necessiteu crear una comunitat energètica. El segon element que cal tenir en compte són les consideracions econòmiques, seguit de l’assignació de rols en funció del país.
Un altre element a considerar són els paràmetres permesos a cada país, aquestes limitacions poden variar en mida i naturalesa depenent de l’Estat membre. En el cas d’Espanya es permet produir fins a 100 kW per a autoconsum i fer una compensació simplificada a la factura per l’electricitat no consumida.
Pel que fa a la proximitat geogràfica dins de la qual els clients finals poden participar en una iniciativa d’intercanvi d’energia, en el cas d’Espanya hi ha tres opcions, dins un radi de 2 km, sota la mateixa subestació o dins la mateixa propietat. Pel que fa al període de deducció per repartiment d’energia entre membres de la comunitat, el període per a Espanya és d’una hora.
També cal considerar una estratègia sobre com compartir energia entre els membres, l’elecció de la tecnologia, el requisit de comptador intel·ligent, utilitzar un proveïdor de serveis, regles per registrar una iniciativa d’intercanvi d’energia, regles per obtenir una connexió a la xarxa, drets del consumidor i consideracions de protecció i, finalment, disponibilitat d’informació per part de l’administració pública o operadors del sistema.
Per desenvolupar un projecte dintercanvi denergia, una comunitat energètica necessita accés a informació bàsica sobre, per exemple, com definir labast i planificar un projecte, obtenir finançament i obtenir permisos i llicències pertinents.
Aquesta informació pot estar disponible mitjançant una finestreta única en línia. A Espanya, el Departament d’Energies Renovables de l’Institut per a la Diversificació i l’Estalvi de l’Energia (IDAE) ofereix informació per a les comunitats energètiques sobre oportunitats de finançament i altra informació pràctica sobre la creació d’un projecte d’autoconsum col·lectiu.